Wilhelm Killing
  | |
| Nom original | (de) Wilhelm Karl Joseph Killing |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | Wilhelm Karl Joseph 10 maig 1847 Burbach (Alemanya) |
| Mort | 11 febrer 1923 (75 anys) Münster (Alemanya) |
| Formació | Universitat de Berlín |
| Tesi acadèmica | Der Flächenbüschel zweiter Ordnung (1872) |
| Director de tesi | Weierstrass |
| Es coneix per | Algèbres de Lie |
| Activitat | |
| Camp de treball | Matemàtiques |
| Lloc de treball | Berlín Brilon Münster |
| Ocupació | Matemàtiques |
| Organització | Lyceum Hosianum de Braunsberg (Prússia); actual Braniewo (Polònia) Universitat de Münster |
| Membre de | |
| Professors | Karl Weierstrass |
| Orde religiós | Tercer Orde de Sant Francesc |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Hugo Gieseking (en)  , Hermann Ingendoh (en) , Ernst Quitmann (en) , Otto Langenkamp (en) , Karl Baronowsky (en) , Leo Becker (en) , Friedrich Ferrari (en) , Karl Finger (en) , Kuno Kraft (en) , Helene Schelte (en) , Ella Schmidt (en) , Theodor Syré (en) i Adelheid von Scherbening (en) |
| Localització dels arxius | |
| Família | |
| Cònjuge | Anna Commer |
| Pares | Josef Killing i Anna Catharina Kortenbach |
| Premis | |
Premi Lobatxevski (1900) | |
Wilhelm Killing (alemany: Wilhelm Karl Joseph Killing) (Burbach, 10 de maig de 1847 - Münster, 11 de febrer de 1923) va ser un matemàtic alemany.
Vida i Obra
[modifica]Killing va iniciar els seus estudis universitaris a la universitat de Münster on va quedar totalment decebut pel poc interès que hi havia per les matemàtiques. Després de dos anys a Münster, va ingressar el 1867 a la universitat de Berlín en la qual va ser deixeble de Weierstrass, obtenint el doctorat el 1872.[1] Els anys següents va donar classes a diferents instituts de Berlín i de Brilon (Westfàlia), fins que el 1882 va ser nomenat professor de matemàtiques de l'escola catòlica Hosianum de Braunsberg (actual Braniewo, Polònia), on va tenir un dels seus períodes més productius.[2]
El 1892 va ser escollit catedràtic de la universitat de Münster, en la qual es va retirar el 1919. Va ser rector d'aquesta universitat en 1897-1898.[3]
Killing va començar els seus treballs de recerca estudiant les geometries no euclidianes, publicant dos articles (1878 i 1880) en els que defensava l'existència de tres geometries no euclidianes de curvatura constant: la de Lobatxevski, la de Riemann i la de Klein.[4] La conseqüència d'aquests treballs sobre els fonaments de la geometria,[5][6] va ser que el van conduir a l'estudi estructural dels grups de Lie i a l'anàlisi de les àlgebres de Lie amb la intenció de descobrir totes les possibles estructures dels grups finits reals,[7][8] sense haver conegut l'obra de Lie.
Principals obres publicades
[modifica]- 1880 Grundbegriffe und Grundsitze der Geometrie (Conceptes bàsics i principis de la geometria)
- 1884 Erweiterung des Raumbegriffes (Ampliació del concepte d'espai)
- 1885 Die nicht-euklidischen Raumformen in analytischer Behandlung (Tractament analític de les formes especials no euclidianes)
- 1893 Einführung in die grundlagen der geometrie (Introducció als fonaments de la geometria)
- 1900 Lehrbuch der analytischen Geometrie in homogenen Koordinaten (Geometria analítica en coordenades homogènies)
Referències
[modifica]- ↑ Hawkins, 1980, p. 293.
- ↑ Chang, 2011, p. 74.
- ↑ Chang, 2011, p. 75.
- ↑ Hawkins, 1980, p. 299.
- ↑ Hawkins, 1980, p. 303 i ss.
- ↑ Helgason, 1990, p. 54.
- ↑ Hawkins, 1982, p. 127-128.
- ↑ Stewart, 2007, p. 165 i ss.
Bibliografia
[modifica]- Chang, Sooyoung. Academic Genealogy of Mathematicians (en anglès). World Scientific, 2011. ISBN 978-981-4282-29-1.
- Hawkins, Thomas «Non-Euclidean geometry and Weierstrassian mathematics: The background to Killing's work on Lie algebras» (en anglès). Historia Mathematica, Vol. 7, Num. 3, 1980, pàg. 289-342. DOI: 10.1016/0315-0860(80)90027-0. ISSN: 0315-0860.
- Hawkins, Thomas «Wilhelm killing and the structure of lie algebras» (en anglès). Archive for History of Exact Sciences, Vol. 26, Num. 2, 1982, pàg. 127-192. DOI: 10.1007/BF00348350. ISSN: 0003-9519.
- Helgason, Siguldur «A Centennial: Wilhelm Killing and the Exceptional Groups» (en anglès). The Mathematical Intelligencer, Vol. 12, Num. 3, 1990, pàg. 54-57. DOI: 10.1007/BF03024019. ISSN: 0343-6993.
- Stewart, Ian. Why Beauty Is Truth: The History of Symmetry (en anglès). Joat Enterprises, 2007. ISBN 978-0-465-08236-0.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Wilhelm Killing» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)